| (S)eleccions Europees |
|
Retrospectiva a un recull de curtmetratges de Directors Europeus._ 25#11#04
A l'hora de confegir el programa de la sessió retrospectiva de la MCV l'objectiu ha estat, de sempre, oferir un tast del potencial creatiu que té el curtmetratge. Aquesta és l'essència d'una sessió que els organitzadors de la Mostra considerem, cada any, únic i irrepetible i a la qual dediquem una part important dels nostres esforços. Per això, en aquesta novena edició estem molt contents de poder projectar aquesta antologia de curts europeus perquè estem convençuts que representen un clar exponent de la capacitat del curtmetratge per explorar nous camins en el llenguatge cinematogràfic amb una llibertat i en unes condicions que, la majoria de les vegades, són impensables en el món del llarg. Si la procedència europea és el denominador comú d'aquesta sessió, la segona característica és que els curts seleccionats són pel·lícules realitzades entre 1995 i el 2001, llevat de l'hipnòtic -perquè és un exercici purament visual- film d'animació "Jabberwocky", obra del realitzador txec Jan Svankmajer. Amb tot, aquest film basat en una interpretació lliure d'un poema de Lewis Carroll, és una pel·lícula plenament moderna quant a la seva concepció. Però si el film d'Svankmajer resulta fascinant per la seva capacitat d'animar objectes, tampoc no es queda curt l'austriac Virgil Widrich -tot un il·lustre desconegut a casa nostra- que us sorprendrà a "Copy Shop" amb una pel·lícula d'avantguarda que utilitza milers i milers de fotocòpies com a decorat de fons dels fotogrames d'un film en què un home assisteix sorprès a la seva clonació fins a l'infinit. I el mateix es podria dir dels anglesos Tom i Charles Guard, dos cineastes capaços a "Inside Out" d'oferir una mirada irònica i plena d'una subtil comicitat al clàssic argument noi troba noia, noi perd noia i noi -ja ho veurem- torna a troba noia. Conegut entre nosaltres pel llargmetratge "Corre Lola, corre", l'alemany Tom Tykwer aporta un toc malèvol i proposa a "Epilog" un film amb dos finals possibles amb una lògica narrativa -ja ho veureu- no apta per a llargmetratges. És clar que si parlem de 'lògica', "El sedcleto de la tlompeta" de Javier Fesser s'emporta la palma. Es tracta, a més, d'una revisió d'un dels curts més elogiats de la dècada dels noranta i que ens plau poder recuperar després d'haver-lo projectat a la primera edició de la MCV ara fa vuit anys. A més, "El sedcleto..." continua sent molt superior -en frescura, dinamisme i originalitat dels gags- que els dos llargs que Fesser va fer posteriorment: "El milagro de P. Tinto" i "Mortadelo y Filemón". Precisament, qui pensi que el salt del curt al llargmetratge és un camí sense retorn, aquí hi ha Nanni Moretti per posar-lo en evidència. No en va, "Il giorno della prima di Close-up" és una elegant, intensa i irònica pel·lícula que parla del cinema a través del cinema i que el realitzador italià va rodar l'any 1993, tres anys després del seu llarg "Caro diario". Amb el mateix grau d'intensitat, però amb una mirada més incisiva, "Valgaften" d'Anders Thomas Jensen -autor de "Celebración" i "Mifune"- constitueix el paradigma del cinema danès actual: precisió, concisió i una abundant dosi de 'mala bava' en una història construïda de forma impecable, però que flueix amb tota naturalitat. En fi, aquestes són les nostres (S)eleccions Europees que aquesta nit volem compartir amb tots vosaltres.
» No hi ha comentaris
No hi ha comentaris nous.
» Escriure comentari
|
